Nota de premsa

L’Smart Food obre el calendari de Brunchs d’Innovació 2019

El primer Brunch d’Innovació del Hub b30 d’aquest any va estar dedicat a l’Smart Food i va reunir una seixantena de persones al Parc de Recerca UAB, que van compartir innovacions i tendències en àmbits com la seguretat alimentària, l’etiquetatge de productes i la personalització de la dieta.

 

 

Quan parlem d’Smart Food ens referim a aliments que, a través de l’aplicació de noves tecnologies, han millorat la seva aportació nutricional i efectes beneficiosos per a la salut, preservant la seguretat alimentària i adequant-se a les necessitats dels consumidors. Les innovacions aplicades a aquests aliments intel·ligents es relacionen amb el disseny, la producció, l’envasat, la distribució i la validació dels efectes derivats del seu consum.

El Brunch d’Innovació del passat dia 29 de març, que va ser moderat pel Director General de la corporació empresarial SERHS Food, Raimon Bagó, va començar amb la presentació d’un cas d’èxit de projecte col·laboratiu entre l’empresa Laboratorios Ordesa i el centre tecnològic Eurecat, el projecte CIEN SMARTFOODS, per mitjà del qual s’han tret al mercat diferents productes alimentaris, com per exemple, llets infantils.

Aquest projecte, de quatre anys de durada i que acaba de finalitzar, es va iniciar amb la voluntat de trencar amb el paradigma de l’alimentació funcional. “Teníem aliments que suposaven un únic benefici, per exemple, pel colesterol o per la manca de calci, però les patologies són multifactorials i es necessiten aliments intel·ligents que puguin ser beneficiosos sobre múltiples factors de risc d’una patologia o estat vital”, explicaven José Antonio Moreno, responsable d’Investigació Bàsica de Laboratorios Ordesa i Francesc Puiggròs, Director Científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat.

Un altre projecte, RIS3CAT MICROBIOTA, va unir la microbiota o conjunt de microorganismes que es troben generalment associats a teixits sans, amb la ciència de dades i les tecnologies òmiques. “Era imprescindible utilitzar aquestes tecnologies que ens permeten validar científicament, i de manera molt robusta, l’efecte sobre la salut d’aquest tipus de productes”, afegien.

La presentació d’aquests exemples va desencadenar en un debat al voltant de la seguretat alimentària. En aquest sentit, es va fer evident la necessitat de promoure projectes i fer més investigació sobre seguiment i control de microorganismes patògens que puguin veure’s beneficiats per l’acció dels prebiòtics i probiòtics.

A continuació la seixantena d’assistents, entre empreses, docents, investigadors i investigadores, centres tecnològics, clústers i professionals de la nutrició, van debatre sobre la necessitat d’arribar a una dieta adaptada a cada consumidor i a productes alimentaris personalitzats, el que es coneix com a nutrició de precisió.

A l’últim, es va discutir sobre les accions que hauria de dur a terme la indústria alimentària en l’etiquetatge per fer que el consumidor pugui tenir tota la informació per escollir quins aliments compra en funció de les propietats del producte, però també de les seves característiques, preferències i necessitats, i quins dispositius i tecnologies podria utilitzar per aconseguir-ho.