Nota de premsa

Innovacions per transformar zones agrícoles en Smart Rurals

Un centenar de persones van assistir a l'últim Brunch d’Innovació del Hub b30 per debatre sobre quines tendències i innovacions caldria implantar als territoris rurals per generar economies més sostenibles i inclusives, que evitin el despoblament i l'envelliment de la població.

Organitzat conjuntament pel Hub b30 i l’Associació Àmbit B30, el Brunch del passat dia 8 d’octubre va reunir representants de l’administració, del sector de l’agricultura, personal investigador, empreses i membres de xarxes de consumidors i productors. El moderador, Albert García Macian, responsable de Projectes europeus, desenvolupament econòmic i promoció de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, va obrir el debat preguntant als ponents què creien que cal fer per aconseguir un creixement intel·ligent i sostenible a les zones rurals, que permeti fer créixer l’ocupació i construir societats cohesionades.

Segons Jaume Sió, subdirector general de Transferència i Innovació Agroalimentària, el sector agrícola és permeable a la transformació digital i la digitalització és el gran repte a assolir els pròxims anys. També va remarcar, però, que alhora és de vital importància revaloritzar, conservar i protegir el sòl agrari que queda disponible. “No podem perdre més sòl agrari en aquest país, ni a nivell estratègic ni de sostenibilitat”, afirmava Sió.

Per Josep Espluga, investigador de l’IGOP i co-director del Postgrau en Dinamització Local Agroecològica de la UAB, el model cap al qual cal avançar és l’agroecologia, que va més enllà de la producció ecològica i té en compte les condicions laborals dels agricultors, les xarxes de distribució, i busca construir una economia circular arrelada al territori.

A continuació, Gemma Safont, gerent del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, va explicar el cas d’èxit que ha suposat Gallecs, 500 hectàrees de camps de conreu que han passat del monocultiu del cereal a un model agroecològic que avui conrea 42 productes, alguns dels quals varietats pròpies del Vallès que han estat recuperades. Gallecs abasteix 14 menjadors escolars, participen en fires, tenen una agrobotiga per fer venda directa al consumidor, lideren projectes eductius i ara estan posant en marxa una escola d’agricultors. Per Safont, un dels seus objectius és aconseguir produir sense malbaratar aliments ni recursos energètics, així com executar projectes que permetin mantenir un vincle entre agricultors i consumidors.

L’últim ponent va ser Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari, que va reivindicar la necessitat d’avançar cap a la sobirania alimentària. D’aquesta manera, serien els agricultors i consumidors els que decidirien quins productes mengem i produïm, i no les grans cadenes de distribució. Crear i enfortir els anomenats “circuits curts” ens permetria avançar cap a la sobirania alimentària, opinava Montagut. Són espais on els pagesos i els consumidors poden interactuar i establir una venda directa. Els menjadors escolars o els mercats de pagès en són un exemple.

En aquest moment es va obrir el debat a tots els assistents, que en gran part es va centrar en les oportunitats que pot generar l’augment del teletreball i el repoblament de zones rurals que ha motivat la pandèmia. Per Sió, el creixement de la compra online pot ser una oportunitat per canviar les cadenes de producció i teixir xarxes entre productors i consumidors. També Espluga creu que la nova estructura del temps que imposa el teletreball pot fer créixer la conscienciació per l’alimentació ecològica i saludable. Així, a Barcelona, durant el confinament, van créixer el nombre de grups de consum.

Més informació:
Informe de Vigilància Tecnològica d’Smart Rural